Corpus Christi

Per a altres significats, vegeu «Corpus Christi (desambiguació)».

Corpus Christi

Nom en la llengua original	(la) Corpus Domini
Tipus	festivitat religiosa solemnitat festa pública
Part de	festa pública a Polònia
Dia	60 dies després de Pasqua
Dia de la setmana	dijous
Format per
processó del Corpus

El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic que la situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta.^[1]

Aquesta festa, d'origen medieval i instituïda pel papa Urbà IV l'any 1264, havia de servir a l'Església per a la veneració pública del sagrament de l'eucaristia, per exaltar la doctrina del cos de Crist, enfront dels que la negaven.^[2] És sobretot a partir del 1316 quan s'estén per tota Europa arran d'una butlla del papa Joan XXII.^[1] Encara al segle xxi, sis segles després, és un esdeveniment religiós, social, cultural i festiu de gran transcendència en certes regions.^[1]

Barcelona i Girona van ser les segones ciutats del món que van celebrar el Corpus amb una professó, de la qual hi ha notícies des de l'any 1320.^[3] Les professons del Corpus són l'antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors. Deslliurades de l'element litúrgic, recuperen el caràcter pagà de bona part dels elements que en diferents moments la població va introduir a la festivitat religiosa, com ara les Enramades d'Arbúcies, el bestiari i altres entremesos arrelats a la tradició festiva a casa nostra.

Algunes de les festes de Corpus que s'han mantingut fins a l'actualitat són: la Patum de Berga, Corpus Christi de València, la festa de Corpus de Solsona, les enramades d'Arbúcies i d'Enramades de Sallent, les catifes de flors de Sitges i la Garriga, i la tradició de l'ou com balla a diverses poblacions, com Barcelona o Tarragona.